Bruna Nicolau Vives

La mare s'adorm

Dins una habitació fosca. 

S'escolta el tic tac del rellotge, 

i el respirar pesat del seu home al seu costat.

 

La mare s'adorm

Pensant en el que farà demà. 

I s'imagina que sortirà el sol

il·luminant les escletxes del seu petit menjador. 

 

I la manta suau l' embolica sencera. 

El seu caparró surt i, als ulls, dues llunes de creixents. 

una sensació com de mareig agradable

la bressola mentre s'endinsa al seu propi món. 

 

Aquesta nit, que no deixi que entrin

Els mals pensaments dins el seu llit. 

Que els peus, abans freds i ara càlids, 

Abracin la tendresa de la tela de colors suaus. 

 

I endinsant-se, a poc a poc, al seu engranatge privat, 

Comenci a veure formes i ombres que prenguin sentit. 

Que l'embolcall de sentits tendres

Li acariciin el front i les mans. 

 

Que l'alè del són, com un so de brases

Li recordin als moments oblidats de la infantesa

I pensi, que a la seva vida petita, 

Hi ha hagut cabuda unes gestes molt grans

 

I festes, amb amics, amb amants

Siguin la remor positiva de l'esperança

Amb la certesa d'haver-se enamorat dues o tres vegades

I, totes, guarnides amb petons i abraçades fermes

 

Que no dubti em demanar consell els dies

On els núvols tapen el cel i les ganes

I que accepti, de bon grat, mans i braços

En un mar de paraules amables

 

Que els seus cabells es tornin nius d'orenetes

Que volen alienes a la tempesta que deixen enrere

I, empeses pel vent de l'huracà

Arribin a port amb l'orgull del seu mèrit. 

 

I que rigui si s'escau

I que si cau, caigui amb pes. 

Que el sostre no és més que una frontera que es pot trepitjar

I traspassar si es fa amb la suficient força. 

 

I que sàpigues

Que a fora, 

Lluny d'aquesta habitació, 

La calma inunda els camps. 

 

Mentre dorms, 

Petits grills entonen cançons, 

Observant la dansa de les estrelles i nebuloses. 

 

Mentre dorms, 

Rosegadors amb pelatge de senefes

Busquen la família al seus caus. 

 

I, mentre dorms, 

La remor de les branques i la sàlvia dels arbres

Flueix de manera lenta i natural

Fent un cicle infinit, inevitable, silenciós, 

Mentre tu dorms.